El fons Ramon Perera, imatges de la defensa passiva a Catalunya (1938-1939) : VI Jornada Memorial Democràtic a la UPC, 18 de desembre de 2008 / organitza, Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Universitat Politècnica de Catalunya ; amb la col·laboració de Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

L’enginyeria és una activitat humana que no escapa a les contradiccions que té la nostra existència. Molt sovint es posa de manifest -es denuncia!- la participació de l’enginyeria en els afers de la guerra, com a mitjà per adquirir més agressivitat, més eficàcia destructora, més potència. Aquest és un fet que ha acompanyat la història de l’enginyeria des de temps immemorials, des del moment en què la guerra passà a formar part de la vida social. En moments de guerra, l’activitat social es polaritza i les fi nalitats militars passen irremeiablement a ser una prioritat. Aquest fou el cas de la societat catalana dels anys 1936-1939, una societat que no havia estat especialment vinculada a l’activitat militar, però que es reorientà de manera decidida per fer front als reptes de la guerra civil. S’organitzà, per exemple, una indústria de guerra, com hem recordat en jornades anteriors del Memorial Democràtic. La guerra també generà la necessitat de la protecció de la ciutadania, el que en els anys 1930 s’anomenà Defensa Passiva, per distingir-la d’un altre tipus de defensa, basada en l’armament. Després que ho fessin diversos ajuntaments, com el de Barcelona, la Generalitat de Catalunya organitzà una Junta de Defensa Passiva, l’objectiu de la qual era organitzar la protecció de la ciutadania i de les instal·lacions més sensibles de la societat catalana. El número de Fem Memòria per fer Futur que presentem refl ecteix una part de l’activitat de la Junta de Defensa Passiva i d’un dels seus tècnics, l’enginyer industrial Ramon Perera Comerma. Vàrem saber de Ramon Perera gràcies al magnífi c treball sobre els refugis antiaeris de Barcelona publicat per Judit Pujadó el 1998. Pujadó ens havia contactat ben bé un any abans per demanar-nos ajut sobre els aspectes tècnics de la construcció de refugis, ajut que en aquell moment no vàrem poder satisfer. Ara, tanmateix, Pujadó ha esdevingut una experta en aquesta matèria. En el treball de Pujadó, es mencionava l’activitat de Ramon Perera i s’hi reproduïa el seu diari de la fi de la guerra civil, junt amb una nota sobre el lliurament del seu arxiu a la Biblioteca del Monestir de Montserrat