L'art de derivar les aigües : la transformació dels assuts valencians en els segles XVI - XVII / Cristian Pardo Nàcher
| Signatura | Copia | Colección |
|---|---|---|
| 451/516 | 16323 | Libros modernos después de 1900 |
Aquest treball ofereix una interpretació renovada sobre el gran nombre d'obres hidràuliques que es van dur a terme en els rius valencians en els segles XVI i XVII. L'anàlisi comparada ha permés plantejar que la innovació que va suposar l'edificació de les monumentals «preses llevantines» del Renaixement no va ser un fet aïllat ni estigué limitada als més destacats enginyers de Felip II, sinó que hi va haver una tradició constructiva que anà sent perfeccionada progressivament per menestrals.
Un aspecte clau fou l'auge de les construccions gòtiques i la creació del gremi de mestres pedrapiquers de València en el segle XV. Aquest col·lectiu, juntament amb les colles de mestres itinerants —especialment d'origen biscaí— començà a aplicar l'art de l'estereotomia en diversos rius, i més concretament en els assuts, que passaren de ser unes infraestructures efímeres elaborades amb materials dèbils a convertir-se en autèntics edificis de pedra picada i argamassa, fet que va permetre un augment de la resistència i una major fiabilitat en la captació de l'aigua.
PRÒLEG.
INTRODUCCIÓ.
1. ESTÍMULS PER A LA INNOVACIÓ HIDRÀULICA.
1.1. El context agrari valencià en els segles XVI i XVII.
1.2. Les diferents motivacions per a la millora hidràulica.
1.3. L a innovació hidràulica: causa o conseqüència de desenvolupament econòmic?
2. TIPOLOGIES D'ASSUTS: PERVIVÈNCIES I MILLORES.
2.1. De roques, llenya i brossa.
2.2. D'estacada.
2.3. D'argamassa (sense pedra picada).
2.4. De pedra perduda.
2.5. Amb estructures de fusta.
2.6. De pedra picada i argamassa.
2.7. De pedra seca.
3. LA FORTIFICACIÓ DELS ASSUTS DE PEDRA PICADA.
3.1. La nova construcció militar amb baluards.
3.2. Elements de fortificació en assuts.
3.3. Una altra manera de protegir: desaiguar i netejar.
4. LES MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES COMPLEMENTÀRIES.
4.1. De la gola fitada a la fortificada.
4.2. La diversificació en la protecció de caixers.
4.3. La lluita contra els reptes dels canals subterranis.
4.4. El ressorgiment de petits aqüeductes.
4.5. La proliferació de les casetes.
5. LA GESTIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS.
5.1. Els promotors.
5.2. L'administració municipal de les obres hidràuliques.
5.3. Els mecanismes de finançament.
6. ELS MESTRES DE LES OBRES.
6.1. La hidràulica: especialització o polivalència?
6.2. Qui construïa els assuts?
6.3. La procedència i formació dels mestres.
6.4. Models de biografies professionals.
7. LES MATÈRIES PRIMERES: SUBMINISTRAMENT I USOS HIDRÀULICS.
7.1. La pedra.
7.2. La rajola.
7.3. Els morters.
7.4. La fusta.
7.5. Els metalls.
7.6. Les fibres vegetals.
Conclusions.
Registre de contractes d'obra i subhastes documentades en els rius valencians.
Bibliografia.
Mesures i equivalències.
Abreviatures.
Taula d'imatges.
| Localización permanente | Código de barras | Signatura | |
|---|---|---|---|
| Fundación Juanelo Turriano | 16323 | 451/516 |
Aquest treball ofereix una interpretació renovada sobre el gran nombre d'obres hidràuliques que es van dur a terme en els rius valencians en els segles XVI i XVII. L'anàlisi comparada ha permés plantejar que la innovació que va suposar l'edificació de les monumentals «preses llevantines» del Renaixement no va ser un fet aïllat ni estigué limitada als més destacats enginyers de Felip II, sinó que hi va haver una tradició constructiva que anà sent perfeccionada progressivament per menestrals.
Un aspecte clau fou l'auge de les construccions gòtiques i la creació del gremi de mestres pedrapiquers de València en el segle XV. Aquest col·lectiu, juntament amb les colles de mestres itinerants —especialment d'origen biscaí— començà a aplicar l'art de l'estereotomia en diversos rius, i més concretament en els assuts, que passaren de ser unes infraestructures efímeres elaborades amb materials dèbils a convertir-se en autèntics edificis de pedra picada i argamassa, fet que va permetre un augment de la resistència i una major fiabilitat en la captació de l'aigua.
PRÒLEG.
INTRODUCCIÓ.
1. ESTÍMULS PER A LA INNOVACIÓ HIDRÀULICA.
1.1. El context agrari valencià en els segles XVI i XVII.
1.2. Les diferents motivacions per a la millora hidràulica.
1.3. L a innovació hidràulica: causa o conseqüència de desenvolupament econòmic?
2. TIPOLOGIES D'ASSUTS: PERVIVÈNCIES I MILLORES.
2.1. De roques, llenya i brossa.
2.2. D'estacada.
2.3. D'argamassa (sense pedra picada).
2.4. De pedra perduda.
2.5. Amb estructures de fusta.
2.6. De pedra picada i argamassa.
2.7. De pedra seca.
3. LA FORTIFICACIÓ DELS ASSUTS DE PEDRA PICADA.
3.1. La nova construcció militar amb baluards.
3.2. Elements de fortificació en assuts.
3.3. Una altra manera de protegir: desaiguar i netejar.
4. LES MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES COMPLEMENTÀRIES.
4.1. De la gola fitada a la fortificada.
4.2. La diversificació en la protecció de caixers.
4.3. La lluita contra els reptes dels canals subterranis.
4.4. El ressorgiment de petits aqüeductes.
4.5. La proliferació de les casetes.
5. LA GESTIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS.
5.1. Els promotors.
5.2. L'administració municipal de les obres hidràuliques.
5.3. Els mecanismes de finançament.
6. ELS MESTRES DE LES OBRES.
6.1. La hidràulica: especialització o polivalència?
6.2. Qui construïa els assuts?
6.3. La procedència i formació dels mestres.
6.4. Models de biografies professionals.
7. LES MATÈRIES PRIMERES: SUBMINISTRAMENT I USOS HIDRÀULICS.
7.1. La pedra.
7.2. La rajola.
7.3. Els morters.
7.4. La fusta.
7.5. Els metalls.
7.6. Les fibres vegetals.
Conclusions.
Registre de contractes d'obra i subhastes documentades en els rius valencians.
Bibliografia.
Mesures i equivalències.
Abreviatures.
Taula d'imatges.
