La muralla i el lluent : el pantà de Relleu i el regadiu històric de la Vila Joiosa / Pablo Giménez Font
| Signatura | Copia | Colección |
|---|---|---|
| 451/484 | 13147 | Libros modernos después de 1900 |
El sud-est de la península Ibèrica ha estat considerat el bressol dels embassaments moderns. A finals del segle XVI i durant el XVII hi hagué un fort moviment d’innovació tècnica gràcies al qual es construïren preses formidables com les d’Almansa, Tibi, Elx, Elda o Relleu. Es tracta d’unes infraestructures per al reg impulsades per autèntiques "societats hidràuliques" formades al voltant de ciutats i hortes de vocació comercial. Aquests pantans han estat reconeguts i estudiats mundialment, però en el cas de Relleu faltaven dades fonamentals sobre l’autoria i les veritables dates de construcció, una mancança que li ha restat l’atenció necessària durant dècades, però que aquest estudi tracta de superar, descobrint la història del pantà des de la seua projecció per Antonelli en 1607 fins que va ser abandonat en la dècada de 1940.
El llibre, que és el resultat de més de vint anys de recerca, té un doble objectiu: donar a conéixer la ignorada història de la presa i cridar l’atenció sobre el valor patrimonial d’aquest embassament oblidat, que necessita urgentment una figura de protecció i un pla de conservació que n’evite la destrucció.
Abreviatura dels arxius consultats – PREFACI
RELLEU: UNA PRESA ÚNICA I OBLIDADA
Els embassaments del sud-est en els segles XVI i XVII
Les característiques i funcionament de la presa
El silenci de la historia
CRISTÓBAL ANTONELLI (I ELS ALTRES): L’AUTORIA DESCOBERTA?
LA VILA JOIOSA I EL REC DE L’AMADÒRIO
Els elements hidràulics del reg
El Partidor d’Orxeta
L’assut Gran
L’assut de Plans
L’assut d’Avall, els Horts i Les Puntes
La gestió tradicional de les aigües: la força de les comunitats de regants
El paisatge del secà millorat
La Vila Joiosa: dos pantans en quatre segles
LES FASES CONSTRUCTIVES
Del segle XVI a la primera meitat del segle XVIII
La polèmica ampliació de finals del segle XVIII
Dels intents de concòrdia als atemptats contra el pantà
La culminació de l’obra en 1879
EL REGENERACIONISME HIDRÀULIC I EL PANTÀ DE RELLEU
L’antecedent del projecte del canal de l’Algar
El projectisme estatal al voltant del pantà de Relleu
.Del projecte de Rivero i Trénor (1909) al Pla Hidrològic Nacional de 1933
Captació de les aigües de la font de l’Arc
Conducció de les aigües del riu de Sella al pantà de Relleu
Recreixement de la presa del pantà de Relleu
Cap a un nou pantà
DE L’ABANDONAMENT A L’OBLIT: HI HA FUTUR?
Situació legal actual
. Els servicis ecosistèmics de l’embassament i els nous conflictes d’ús
La necessària declaració de bé d’interés cultural
i la posada en valor del pantà
BIBLIOGRAFIA
| Localización permanente | Código de barras | Signatura | |
|---|---|---|---|
| Fundación Juanelo Turriano | 13147 | 451/484 |
El sud-est de la península Ibèrica ha estat considerat el bressol dels embassaments moderns. A finals del segle XVI i durant el XVII hi hagué un fort moviment d’innovació tècnica gràcies al qual es construïren preses formidables com les d’Almansa, Tibi, Elx, Elda o Relleu. Es tracta d’unes infraestructures per al reg impulsades per autèntiques "societats hidràuliques" formades al voltant de ciutats i hortes de vocació comercial. Aquests pantans han estat reconeguts i estudiats mundialment, però en el cas de Relleu faltaven dades fonamentals sobre l’autoria i les veritables dates de construcció, una mancança que li ha restat l’atenció necessària durant dècades, però que aquest estudi tracta de superar, descobrint la història del pantà des de la seua projecció per Antonelli en 1607 fins que va ser abandonat en la dècada de 1940.
El llibre, que és el resultat de més de vint anys de recerca, té un doble objectiu: donar a conéixer la ignorada història de la presa i cridar l’atenció sobre el valor patrimonial d’aquest embassament oblidat, que necessita urgentment una figura de protecció i un pla de conservació que n’evite la destrucció.
Abreviatura dels arxius consultats – PREFACI
RELLEU: UNA PRESA ÚNICA I OBLIDADA
Els embassaments del sud-est en els segles XVI i XVII
Les característiques i funcionament de la presa
El silenci de la historia
CRISTÓBAL ANTONELLI (I ELS ALTRES): L’AUTORIA DESCOBERTA?
LA VILA JOIOSA I EL REC DE L’AMADÒRIO
Els elements hidràulics del reg
El Partidor d’Orxeta
L’assut Gran
L’assut de Plans
L’assut d’Avall, els Horts i Les Puntes
La gestió tradicional de les aigües: la força de les comunitats de regants
El paisatge del secà millorat
La Vila Joiosa: dos pantans en quatre segles
LES FASES CONSTRUCTIVES
Del segle XVI a la primera meitat del segle XVIII
La polèmica ampliació de finals del segle XVIII
Dels intents de concòrdia als atemptats contra el pantà
La culminació de l’obra en 1879
EL REGENERACIONISME HIDRÀULIC I EL PANTÀ DE RELLEU
L’antecedent del projecte del canal de l’Algar
El projectisme estatal al voltant del pantà de Relleu
.Del projecte de Rivero i Trénor (1909) al Pla Hidrològic Nacional de 1933
Captació de les aigües de la font de l’Arc
Conducció de les aigües del riu de Sella al pantà de Relleu
Recreixement de la presa del pantà de Relleu
Cap a un nou pantà
DE L’ABANDONAMENT A L’OBLIT: HI HA FUTUR?
Situació legal actual
. Els servicis ecosistèmics de l’embassament i els nous conflictes d’ús
La necessària declaració de bé d’interés cultural
i la posada en valor del pantà
BIBLIOGRAFIA
