La Modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya : 1714/1859 / Josep Maria Montaner i Martorell

INTRODUCCIÓ: I. EL CONEIXIMENT ARQUITECTÓNIC A CATALUNYA EN EL PERIODE 1714-1764 DE LA CULTURA TRADICIONAL DELS MESTRES DE CASES GREMIALS A LA CULTURA CIENTÍFICA DELS ENGINYERS MILITARS: 1. El coneixement arquitectónic dins l'estructura gremial
I.1.1. El sistema gremial en general
I.1.2. L'estructura de la Confraria de Mestres de Cases i Molers
I.1.3. Les ordenances gremials
I.1.4. L'aprenentatge i els exàmens de maestria
I.1.5. Les privatives: estrangers i fadrins forros
I.1.6. La cultura arquitectónica gremial
I.1.7. El traçat de l'arquitectura: les`tècniques de dibuix
I.1.8. L'organització del taller i de l'obra: materials, eines i tecnología
I.1.9. L'estructura de la familia menestral i de la casa artesana com a lloc de residencia de treball: la permanencia de la forma
I.1.10. Regulació urbana i costum: les Constitucions de Santacília
I.1.11. L'èlite dels Mestres de cases: assentistes i Mestres d'obres de les institucions
I.1.12. Les competències dels diferents estaments professionals de la construcció
CAPITOL 2. ELEMENTS DE  CRISI I D'EVOLUCIÓ, INTERNS I EXTERNS A L'ESTRUCTURA GREMIAL:  I.2.1. Plets i conflictes en el món gremial
I.2.2. Ferndinando Galli Bibliena, un artiste lliure a la Barcelona del principis del segle XVIII
I.2.3. Antoni Villadomat i la docènica lliure de l'art
I.2.4. Cultura moderna contra cultura gremial i viceversa
I.2.5. Les directrius de la nova cultura
I.2.6. El projecte borbònic de divisió del treball
I.2.7. El perfeccionament del dibuix
I.2.8. El procés de canvi tecnològic
I.2.9. La complexació del sector immobiliari
I.2.11. De la casa artesana a la casa de veins: el problema de l'habitatge
I.2.12. La construcció massiva de la ciutat: l'Edicte d'obreria del Comte de Ricla
I.2.13. Capitalització  i liberització: la creació de la Junta de Comerç
I.2.14. Conclusions
CAPITOL 3. LA CRISI DE L'ENSENYEMENT GREMIAL I DE LES INSTITUCIONS DOCENTS AL MARGE DELS GREMIS: L'ACADÈMIA MILITAR DE MATEMÁTIQUES DE BARCELONA: i.3.1. Religiosos i militars a l'época borbónica
I.3.1. Religioso i militars a l'època borbónica
I.3.1. Religiosos i militars a l'època borbónica
I.3.2. El Col.legi de Cordelles de Barcelona i el Pare Cerdá
I.3.3. El papel dels enginyers militars a Catalunya durante el segle XVIII
I.3.4. L'estructura profesional dels enginyers militars
I.3.5. L'Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona
I.3.&. El pla d'estudis
I.3.7. El professorat: Pere de Lucuze i Miquel Sánchez Taramàs
I.3.8. les publicacions i la labor cultural de l'Acadèmia Militar
I.3.9. Els enginyers militars a Catalunya i l'èlite dels Mestres de cases gremials
I.3.10. Les obres arquitectòniques dels enginyers militars i llur papel cultural: les obres dels Cermeño
I.3.11. Conclusions
II. LÈNSENYEMENT ACEDÈMIC A CATALUNYA: LA INFLUÈNCIA DE LA REAL ACEDÈMIA DE SAN FERNANDO I LA CREACIÓ DE L'ESCOLA GRATUITA DE DIBUIX DE BARCELONA: LA PRIMERA ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA (1764-1813)
1. LA INFLUENCIA A CATALUNYA DE L'ACADÈMIA DE SAN FERNANDO I LA SEVA INFLUÈNCIA A CATALIUNYA
II.1.1.La creació de la Real Academia de San Fernando
II.1.2. La missió de control de l'Academia sobre l'Arquitectura: del barroc al neoclassicisme
II.1.3. L'ensenyament de l'arquitecura a l'Academia
II.1.4. Els títols d'arquitecte i els primers arqutiectes acedèmics catalans
II.1.5.. L'Academia española de Belles Artes a Roma; pensionats i arqueòlegs
II.1.7. Les Reials Acadèmies de Nobles Arts de Valencia i de Saragossa
II.1.8 L'Academia a Catalunya: l'arquitecte corresponsal
II.1.9. L'Academia a Catalunya: les obres de Ventura Rodríguez
II.1.10 Conclusions
CAPITOL 2: LES INSTITUCIONS CATALANES PRÒXIMES A L'ARQUITECTURA: II.2.1. L'activitat de la Reial Academia de Ciènces Naturals i Arts de Barcelona: els seus membres arquitectes i Mestres de cases
II.2.2. L'Escola gratuita de Dibuix de la Junta de Comerç
II.2.3. Història de les sol.licituds a la Cort per part de la Junta de Comerç per a crear una clase d'Arquitectura i de Geometría
II.2.4. Les convocatòries de premis: els temes d'arquitectura
II.2.5. La creació de la Classe dÁrquitectura: lers tres primeres sol.licituds per a la seva dirección i les raons de l'elecció de Celles
II.2.6. Les altres Escoles de Belles Arts a Catalunya
CAPITOL 3. MESTRES, TERTÚLIES, EDIFICIS I LLIBRES: LES NOVES IDEES SOBRE ARQUITECTURA A CATALUNYA: II.3.1.El pensament il.lustrat i cientific a Catalunya
II.3.2. Estrangers a Catalunya, catalas a l'estranger
II.3.3. Els mecenes de l'arqjuitectura catalana: capitans general, bisbes, marquesos i burguesos
II.3.4. Cercles culturals a Barcelona: el grup d'Ignasi March
II.3.5. Joan Soler i Faneca: el nou edifici de la Llotja i la fortuna del classicisme francés
II.3.6. Els germans Josep i Pau Mas i Dordal, Mestres arqutectes de transició
II.3.7. Josep Ribes i Margarit: el Palau Larrard i els sistemes de dibuix a les darreres dècades del segle XVIII
II.3.8. Josep Renart i Closas: els Quincenarios i l'estat dels coneixements arquitectònics al principis del segle XIX
II.3.9. Arquitectura monumental i efímera: l'estada del Rei Carlos IV a Barcelona el 1802
II.3.10. Els paradigmes bàsics en els darrers decennis del segle XVIII i els primers del segle XIX: libres i edificis
II.3.11 Conclusions
III. LA CREACIÓ DE LA CLASSE D'ARQUITECTURA DE LLOTJA I LES DIVERSES CONCEPCIONS DEL NEOCLASSICISME A CATALUNYA (1815-1835): CAPITOL I: L'ESCOLA D'ARQUTIECTURA DE LA LLOTJA: III.1.1. Considerancions entorn a la formació d'Antoni Celles i análise del primer pla d'estudis
III.1.2. La primera fase de l'Escola: 1817-1825
III.1.3. La primera gran crisi de l'Escola
III.1.4. La segunda fase de l'Escola: 1826-1835
III.1.5. La biblioteca d'arquitectura de la Llotja
III.1.6. Els estudiants i els seus dibuixos
III.1.7. Aspectes Claus de la Classe d'Arquitectura de Celles
CAPITOL 2: LES DIVERSES CONCEPCIONS DEL NEOCLASSICISME A CATALUNYA A TRAVÉS DE LES OBRES I DELS DEBATS: III.2.1. Antoni Celles, arqueolog i arquitect
III.2.2. El testament i la biblioteca d'Antoni Celles
III.2.3. Antoni Ginesi i la introducció el neo-egipci a Catalunya, el Cementeri de l'Est al Poble Nou
III.2.4. La polémica entre Antoni Celles y Antoni Ginesi
III.2.5. L'Arquitecte municipal Josep Más i Vila i la configuración de la ciutat neoclássica i homogénia: del patró de les façanes del carrer Ferran a la nova façana de l'Ayuntament
III.2.6. Els darrers conflictes gremials de la pugna entre Antoni Celles i Josep Mas i Vila a la configuración de la ciutat neoclássica i homogénea del patró de les façanes del carrer Ferran a la nova façana de l'Ayuntament 
III.2.7. Francesc Renart i Arús: de menestral a arquitecte academic per la via profesional
- III.2.8. Els projectes de Josep Massanès i Pere Serra i Bosch per a la Plaça del Palau el centro de la ciutat neoclàssica
III.2.9. Conclussions
CAPITOL 3. CONSIDERACIONS ENTORN L'ARQUITECTURA DE LA IL.LUSTRACIÓ I LA RECEPCIÓ DE LA FORMULACIÓ NEOCLASSICISTA A CATALUNYA: III.3.1. Consideración entorn l'arquitectura de la il.lustració i la recepció de la formulació neoclasicista a Catalunya
III.3.1. Els conceptes basics de la teoría neoclasicista
III.3.2. Sobre la génesa del neoclasicismo a Itália
III.3.3. Sobre la génesa del neoclasicismo a França
III.3.4. El sistema compositivo: J.N.L. Durand
III.3.6. La racionalització técnica: J.B. Rondelet
III.3.6. Els objectius d'aquest esforç tecnic i compositiu
III.3.7. La recepció del neoclassicieme europeu a Catalunya
IV.  DE L'ENSENYAMENT ACADEMIC A L'ENSENYAMENT TECNIC, ARQUITECTURA I