Arquitectures noucentistes a les estacions del Tren de Sarrià (1912-1931) / Ramón Graus
| Signatura | Copia | Colección |
|---|---|---|
| 11653 | Separatas |
A Barcelona, dos projectes per al Tren de Sarrià s’entrecreuen en el període que va de l’any 1912 a l’any 1931. Són projectes d’esperit molt diferent, però, arquitectònicament, tots dos són amarats de voluntat de modernització noucentista. A l’arribada de Pearson, una empresa renovellada iniciarà un projecte de conquesta del Vallès, mentre que, a l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, serà l’Ajuntament de Barcelona qui emprendrà les obres de soterrament de la línia a l’Eixample, amb la voluntat de convertir-la en un metropolità. Com es veurà, l’arquitectura de les seves estacions o, si es vol ser més precís, l’arquitectura dels edificis de viatgers de cada estació, serà del tot compromesa amb els objectius ideològics de tots dos projectes = In Barcelona, two projects for the Sarrià Train intersected in the period 1912 to 1931. Although very different in spirit, both were imbued architecturally with the Noucentisme or “Nineteen-hundreds Style” movement’s desire for modernization. Upon Pearson’s arrival, a company with renewed drive would set in motion a project to conquer the Vallès area, whereas with the arrival of Primo de Rivera’s dictatorship, the Barcelona City Council would undertake the work of burying the line in the Eixample district with the intention of turning it into a metropolitan line. As the article shall argue, the architecture of these stations, or to be more precise the architecture of the buildings for travellers at each station, would be fully committed to the ideological goals of both projects.
Collserorla enllà: l'estació, una casa més del suburbi jardí
Sota el brogit de la ciutat: el mirage monumentalista de la plaça de Catalunya
P. 187-197
Separata de: Locus Amoenus (nº 14, 2016)
| Localización permanente | Código de barras | |
|---|---|---|
| Fundación Juanelo Turriano | 11653 |
A Barcelona, dos projectes per al Tren de Sarrià s’entrecreuen en el període que va de l’any 1912 a l’any 1931. Són projectes d’esperit molt diferent, però, arquitectònicament, tots dos són amarats de voluntat de modernització noucentista. A l’arribada de Pearson, una empresa renovellada iniciarà un projecte de conquesta del Vallès, mentre que, a l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, serà l’Ajuntament de Barcelona qui emprendrà les obres de soterrament de la línia a l’Eixample, amb la voluntat de convertir-la en un metropolità. Com es veurà, l’arquitectura de les seves estacions o, si es vol ser més precís, l’arquitectura dels edificis de viatgers de cada estació, serà del tot compromesa amb els objectius ideològics de tots dos projectes = In Barcelona, two projects for the Sarrià Train intersected in the period 1912 to 1931. Although very different in spirit, both were imbued architecturally with the Noucentisme or “Nineteen-hundreds Style” movement’s desire for modernization. Upon Pearson’s arrival, a company with renewed drive would set in motion a project to conquer the Vallès area, whereas with the arrival of Primo de Rivera’s dictatorship, the Barcelona City Council would undertake the work of burying the line in the Eixample district with the intention of turning it into a metropolitan line. As the article shall argue, the architecture of these stations, or to be more precise the architecture of the buildings for travellers at each station, would be fully committed to the ideological goals of both projects.
Collserorla enllà: l'estació, una casa més del suburbi jardí
Sota el brogit de la ciutat: el mirage monumentalista de la plaça de Catalunya
P. 187-197
Separata de: Locus Amoenus (nº 14, 2016)
